De tant en tant, el debat torna a aparèixer: És WAV millor que FLAC? I què passa amb MP3, AAC o fins i tot formats més exòtics com DSD? Tant per als audiófils com per als oients ocasionals, la selva de formats d'arxius d'àudio pot ser confusa. La bona notícia és que, un cop entens els conceptes bàsics (codecs, contenidors i com funciona la compressió), tot comença a tenir sentit.
Anem a desglossar-ho!
Codec vs. contenidor: la base dels fitxers d'àudio
Una de les grans fonts de confusió és la diferència entre un codec i un contenidor:
Codec (coder-decoder): Defineix com s'emmagatzema i es llegeix l'àudio. Alguns codecs no estan comprimats (com el PCM en brut en WAV), alguns utilitzen compressió sense pèrdues (com FLAC o ALAC) i d'altres utilitzen compressió amb pèrdues (com MP3 i AAC).
Contenidor (o wrapper): Pensa-hi com en el sobre. Conté les dades d'àudio (codificades per un codec) juntament amb metadades com la mida del fitxer, la freqüència de mostreig i més. Alguns exemples són .WAV, .AIFF i .M4A.
Això vol dir que dos fitxers amb la mateixa extensió no utilitzen sempre el mateix codec. Per exemple, un fitxer WAV pot contenir PCM sense comprimir, però tècnicament també podria contenir àudio comprimit o amb pèrdues.
Formats d'àudio habituals, explicats
WAV (.WAV)
Presentat el 1991 per Microsoft i IBM, WAV és un dels contenidors d'àudio més utilitzats. Normalment, conté PCM lineal sense comprimir, cosa que el converteix en una opció popular en la producció d'àudio professional. Tot i això, els fitxers WAV també poden contenir altres codecs, fins i tot amb pèrdues, encara que això és menys habitual en la pràctica.
- Pros: Sense comprimir, molt compatible, ideal per editar.
- Contres: Fitxers de gran mida, compatibilitat limitada amb metadades.
FLAC (.FLAC)
The Free Lossless Audio Codec és exactament això: un format que comprimeix l'àudio sense perdre ni un sol bit de qualitat. Durant la reproducció, el teu DAC (convertidor digital a analògic) rep exactament les mateixes dades que rebria d'un fitxer WAV. L'única diferència és que FLAC és més eficient amb l'emmagatzematge, i normalment redueix la mida del fitxer fins al 60-65 % de l'original.
- Pros: Sense pèrdues, més petit que WAV, admet metadades riques.
- Contres: Alguns dispositius antics o de baixa potència poden tenir problemes per descodificar FLAC amb fluïdesa.
MP3 (.MP3)
El veterà de l'àudio digital. Desenvolupat per Fraunhofer, MP3 utilitza compressió amb pèrdues per reduir la mida dels fitxers de manera dràstica, sovint a menys del 10 % de l'original. La qualitat depèn del bitrate: 128 kbps és acceptable, mentre que 320 kbps es considera gairebé qualitat CD.
- Pros: Compatibilitat universal, fitxers molt petits, ideal per escoltar música de manera ocasional.
- Contres: Pèrdua de detall, sobretot a bitrates baixos.
AAC (.M4A)
Apple va popularitzar l'Advanced Audio Codec, que tècnicament és superior a MP3. AAC ofereix la mateixa qualitat de so amb aproximadament la meitat de bitrate, cosa que el fa ideal per a streaming. Normalment ve encapsulat en fitxers .M4A.
- Pros: Més eficient que MP3, molt utilitzat en streaming.
- Contres: Continua essent amb pèrdues, tot i que bitrates més alts minimitzen les pèrdues perceptibles.
DSD (.DFF / .DSF)
Un format de nínxol utilitzat principalment en Super Audio CD (SACD). DSD emmagatzema l'àudio amb modulació delta-sigma d'1 bit a freqüències de mostreig molt altes. Tot i que és tècnicament interessant, és molt menys habitual fora dels cercles hi-fi.
WAV vs. FLAC: sonen diferent?
En teoria, WAV i FLAC haurien de sonar igual. Tots dos proporcionen àudio bit-perfect al teu DAC. L'única diferència és que FLAC està comprimit i WAV no.
Alguns oients afirmen que noten una diferència a favor de WAV, però les comparacions controlades normalment no mostren cap diferència audible. Si ho vols provar tu mateix:
- Extreu un CD tant a WAV com a FLAC amb un programa que faci verificació per checksum.
- Reprodueix tots dos fitxers en el mateix equip.
- Compara-ho a orella.
El més probable és que no hi notis cap diferència, tret que el teu reproductor tingui problemes per descodificar FLAC correctament (poc habitual en equips moderns).
Aleshores, quin format hauries de triar?
Per a l'edició i gravació d'àudio professional: WAV (o AIFF) continua sent l'estàndard perquè és senzill, no comprimit i universalment compatible.
- Per a biblioteques de música personals i arxius: FLAC és ideal, fitxers més petits, fidelitat completa i metadades riques.
- Per escoltar música de manera ocasional o en streaming: AAC o MP3 són més que suficients, especialment amb bitrates alts.
- Per a experiments audiófils o SACD: DSD té el seu nínxol, però no és essencial per a la majoria d'oients.
Per acabar
El WAV vs. FLAC el debat sovint es redueix més a percepcions que no pas a ciència. Tots dos ofereixen la mateixa qualitat, però FLAC és simplement més eficient. Entendre com funcionen els codecs i els contenidors ajuda a aclarir la confusió i et permet triar el format adequat per a cada ús.
Al final, tant si estàs arxivant la teva col·lecció de CDs, fent streaming al mòbil o mesclant una pista nova, el “millor” format depèn de les teves necessitats. I si algun dia et trobes enmig d'una discussió acalorada en un fòrum d'àudio, recorda: al DAC li és igual si és WAV o FLAC.